martes, 4 de marzo de 2014
EL ROMANTICISME
EL ROMANTICISME
Moviment literari. Aparegué a Alemanya i a la Gran Bretanya al final del segle XVIII, s'estengué per Europa durant els primers decennis del XIX i, fruit directe dels grans canvis econòmics, socials i polítics produïts per la revolució industrial, replantejà tots els esquemes vigents.
El Romanticisme determina un renovament profund en el camp de la literatura i de les arts. El Romanticisme va aportar canvis molt importants en el món cultural. Entre els canvis més significatius cal destacar els següents:
1) la nova relació entre l’artista i la societat: l’escriptor i l’artista reivindiquen la seva funció social i exigeixen la recompensa econòmica del seu treball;
2) la llibertat creativa: el romanticisme reivindica el geni creador; l’obra ha de ser sobretot personal, original, basada en la imaginació i la intuïció. Aquesta nova concepció de l’obra literària desemboca en la llibertat de l’elecció del tema, dels recursos i l’estil, i en la reformulació dels gèneres literaris, que fins aquell moment tenien unes fronteres molt estrictes;
3) la visió malenconiosa de la vida;
4) la valoració de la literatura i de l’art populars: el romanticisme, en assumir la intuïció com a base artística, reivindica l’aportació de la literatura i de l’art populars, fruit de la intuïció lliure dels pobles; i
5) el nacionalisme: es manifesta en l’interès per la història i els costums propis de cada poble. Per això, el romanticisme potencia el desenvolupament de la novel·la històrica i del costumisme, un model literari que té per objectiu la descripció d’una realitat (costums, ambients…) en procés de canvi a causa de les profundes transformacions provocades per la industrialització i la modernització social.
El gènere privilegiat és la poesia, especialment durant la primera meitat de segle. El conreu de la narrativa i el teatre es va normalitzant de manera desigual a Catalunya, on arrelen més ràpidament, i al País Valencià i les Illes, on la incorporació de tots els gèneres va ser més lenta. Per gèneres, podem establir
esquemàticament:
a) en narrativa, primerament la narració breu costumista i després la novel·la romàntica històrica, la novel·la romàntica sentimental i la novel·la de fulletó (caracteritzada per la primacia de l’acció i del sentimentalisme exagerat, la presència de personatges esquemàtics: el bo, el malvat, etc., i la senzillesa tècnica) són les opcions dominants;
b) en poesia, es conrea tant la poesia lírica com l’èpica. La poesia lírica és de temàtica sentimental o patriòtica, mentre que l’èpica relata esdeveniments de grandesa heroica, sobretot de l’edat mitjana. A banda aquesta poesia adreçada a un públic culte, molts autors produeixen una poesia d’abast popular destinada sobretot a ser publicada en revistes;
c) en teatre, la producció inclou tant el drama històric com el drama sentimental o melodrama.
El gènere privilegiat és la poesia, especialment durant la primera meitat de segle. El conreu de la narrativa i el teatre es va normalitzant de manera desigual a Catalunya, on arrelen més ràpidament, i al País Valencià i les Illes, on la incorporació de tots els gèneres va ser més lenta. Per gèneres, podem establir esquemàticament
-Definición: es el movimiento cultural que se desarrola en Europa durante la primera mitat del siglo XIX.
-No es sólo un movimiento literario, sino una nueva forma de entender la politica,el arte, el mundo y la vida.
Supone una nueva actitud ante la vida caracterizada por la exaltación del yo frente a toda traba o precepto.
Esta postura individualista genera una tremenda ansia de libertad: el hombre romantico hace de la rebeldía una verdadera norma de conducta.
Los personajes preferidos son los que se enfrentan a la sociedad y a los valores establezidos
1.- Voy a asignar una rima a cada uno de vosotros. La leeréis e intentaréis descubrir cual es el tema dominante en el poema. No olvideis copiar el poema y buscar una imagen:
¿A qué me lo decís? Lo sé: es mudable,
es altanera y vana y caprichosa;
antes que el sentimiento de su alma,
brotará el agua de la estéril roca.
Sé que en su corazón, nido de sierpes,
no hay una fibra que al amor responda;
que es una estatua inanimada..., pero...
¡es tan hermosa!
Tema:De una bella mujer.
EL ROMANTICISME
-No es sólo un movimiento literario, sino una nueva forma de entender la politica,el arte, el mundo y la vida.
Supone una nueva actitud ante la vida caracterizada por la exaltación del yo frente a toda traba o precepto.
Esta postura individualista genera una tremenda ansia de libertad: el hombre romantico hace de la rebeldía una verdadera norma de conducta.
Los personajes preferidos son los que se enfrentan a la sociedad y a los valores establezidos
1.- Voy a asignar una rima a cada uno de vosotros. La leeréis e intentaréis descubrir cual es el tema dominante en el poema. No olvideis copiar el poema y buscar una imagen:
¿A qué me lo decís? Lo sé: es mudable,
es altanera y vana y caprichosa;
antes que el sentimiento de su alma,
brotará el agua de la estéril roca.
Sé que en su corazón, nido de sierpes,
no hay una fibra que al amor responda;
que es una estatua inanimada..., pero...
¡es tan hermosa!
Tema:De una bella mujer.
domingo, 9 de febrero de 2014
Santiago Rusiñol
1.- Cerca dues imatges de l'escriptor
2.- Obres de teatre més significatives de Santiago Rusiñol:
- L'alegria que passa.
- Cigales i formigues.
- L'auca del senyor Esteve.
L'alegria que passa
La trama de l'obra tracta al voltant d'un poble desconegut, en temps
contemporanis, que rep la visita d'un carro de gimnastes. L'obra mostra
el conflicte entre prosa (poble) i poesia (gimnastes)
Cigales i formigues
Les cigales, encapçalades per L'Ermità, es troben al cim de la muntanya i es dediquen a cantar i dialogar, consagrant la seva vida al culte a la bellesa/divinitat, mentre que les formigues, habitants del pla, encapçalades per En Vianda,
duen a terme ocupacions físicament més productives, però, segons la
visió que ens dóna l'obra, menyspreables. En un moment determinat, les
formigues, que habitualment rebutgen les cigales, a les quals consideren
mandroses i improductives, les necessiten i recorren a elles.
L'auca del senyor Esteve
L'argument gira al voltant del senyor Esteve, propietari del pròsper
negoci familiar, la fàbrica "La Puntual". Tot transcorre amb normalitat
fins que el seu fill Ramonet, relleu generacional, es nega a continuar
amb l'empresa perquè vol ser artista. Esteve es convertirà en arquetip de la petita burgesia
barcelonina ,avui dia fins i tot s'utilitza l'expressió “és un senyor
Esteve” per referir-se a algú que és gris, pragmàtic, materialista,
prosaic, gasiu, calculador i conservador.
viernes, 7 de febrero de 2014
Victor Catala
- I com va aparèixer publicada? publicada en una revista anomenada Joventut
-Cerca informació sobre el personatge femení i fes-ne una descripció, tant física com psicològica.
Una
dona normal que esta acostumada a ser messtresa de casa,avorrida i
insatisfeta per el seu marit que es un gandul amb molt poca
personalitat,en cuant a fisicament una dona sana i ben dotada.
-A quin espai transcorr la història? A una muntanya
-Cerca una imatge que defineixi el personatge femení i l'espai en què transcorre la novel·la.
Joan Maragall
LA FAGEDA D'EN JORDÀ
Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
martes, 4 de febrero de 2014
SINONIMIA Y ANTONIMIA
dimarts, 21 gener de 2014
SINONIMIA Y ANTONIMIA
https://docs.google.com/file/d/0B0OtiEvBUyLfRUxfYVVsdGpqVnc/edit
http://www.educa2.madrid.org/web/educamadrid/principal/files/a38b8edc-a5e0-49bf-ada9-23503bb7b8ab/LENGUA/SEGUNDO/EJERCICIOS%20DE%20SINONIMOS%20Y%20ANTONIMOS%20-%20%20Mariano%20Moreno%20Sanz.pdf
Suscribirse a:
Entradas (Atom)