EL ROMANTICISME
Moviment literari. Aparegué a Alemanya i a la Gran Bretanya al final del segle XVIII, s'estengué per Europa durant els primers decennis del XIX i, fruit directe dels grans canvis econòmics, socials i polítics produïts per la revolució industrial, replantejà tots els esquemes vigents.
El Romanticisme determina un renovament profund en el camp de la literatura i de les arts. El Romanticisme va aportar canvis molt importants en el món cultural. Entre els canvis més significatius cal destacar els següents:
1) la nova relació entre l’artista i la societat: l’escriptor i l’artista reivindiquen la seva funció social i exigeixen la recompensa econòmica del seu treball;
2) la llibertat creativa: el romanticisme reivindica el geni creador; l’obra ha de ser sobretot personal, original, basada en la imaginació i la intuïció. Aquesta nova concepció de l’obra literària desemboca en la llibertat de l’elecció del tema, dels recursos i l’estil, i en la reformulació dels gèneres literaris, que fins aquell moment tenien unes fronteres molt estrictes;
3) la visió malenconiosa de la vida;
4) la valoració de la literatura i de l’art populars: el romanticisme, en assumir la intuïció com a base artística, reivindica l’aportació de la literatura i de l’art populars, fruit de la intuïció lliure dels pobles; i
5) el nacionalisme: es manifesta en l’interès per la història i els costums propis de cada poble. Per això, el romanticisme potencia el desenvolupament de la novel·la històrica i del costumisme, un model literari que té per objectiu la descripció d’una realitat (costums, ambients…) en procés de canvi a causa de les profundes transformacions provocades per la industrialització i la modernització social.
El gènere privilegiat és la poesia, especialment durant la primera meitat de segle. El conreu de la narrativa i el teatre es va normalitzant de manera desigual a Catalunya, on arrelen més ràpidament, i al País Valencià i les Illes, on la incorporació de tots els gèneres va ser més lenta. Per gèneres, podem establir
esquemàticament:
a) en narrativa, primerament la narració breu costumista i després la novel·la romàntica històrica, la novel·la romàntica sentimental i la novel·la de fulletó (caracteritzada per la primacia de l’acció i del sentimentalisme exagerat, la presència de personatges esquemàtics: el bo, el malvat, etc., i la senzillesa tècnica) són les opcions dominants;
b) en poesia, es conrea tant la poesia lírica com l’èpica. La poesia lírica és de temàtica sentimental o patriòtica, mentre que l’èpica relata esdeveniments de grandesa heroica, sobretot de l’edat mitjana. A banda aquesta poesia adreçada a un públic culte, molts autors produeixen una poesia d’abast popular destinada sobretot a ser publicada en revistes;
c) en teatre, la producció inclou tant el drama històric com el drama sentimental o melodrama.
El gènere privilegiat és la poesia, especialment durant la primera meitat de segle. El conreu de la narrativa i el teatre es va normalitzant de manera desigual a Catalunya, on arrelen més ràpidament, i al País Valencià i les Illes, on la incorporació de tots els gèneres va ser més lenta. Per gèneres, podem establir esquemàticament
-Definición: es el movimiento cultural que se desarrola en Europa durante la primera mitat del siglo XIX.
-No es sólo un movimiento literario, sino una nueva forma de entender la politica,el arte, el mundo y la vida.
Supone una nueva actitud ante la vida caracterizada por la exaltación del yo frente a toda traba o precepto.
Esta postura individualista genera una tremenda ansia de libertad: el hombre romantico hace de la rebeldía una verdadera norma de conducta.
Los personajes preferidos son los que se enfrentan a la sociedad y a los valores establezidos
1.- Voy a asignar una rima a cada uno de vosotros. La leeréis e intentaréis descubrir cual es el tema dominante en el poema. No olvideis copiar el poema y buscar una imagen:
¿A qué me lo decís? Lo sé: es mudable,
es altanera y vana y caprichosa;
antes que el sentimiento de su alma,
brotará el agua de la estéril roca.
Sé que en su corazón, nido de sierpes,
no hay una fibra que al amor responda;
que es una estatua inanimada..., pero...
¡es tan hermosa!
Tema:De una bella mujer.
EL ROMANTICISME
-No es sólo un movimiento literario, sino una nueva forma de entender la politica,el arte, el mundo y la vida.
Supone una nueva actitud ante la vida caracterizada por la exaltación del yo frente a toda traba o precepto.
Esta postura individualista genera una tremenda ansia de libertad: el hombre romantico hace de la rebeldía una verdadera norma de conducta.
Los personajes preferidos son los que se enfrentan a la sociedad y a los valores establezidos
1.- Voy a asignar una rima a cada uno de vosotros. La leeréis e intentaréis descubrir cual es el tema dominante en el poema. No olvideis copiar el poema y buscar una imagen:
¿A qué me lo decís? Lo sé: es mudable,
es altanera y vana y caprichosa;
antes que el sentimiento de su alma,
brotará el agua de la estéril roca.
Sé que en su corazón, nido de sierpes,
no hay una fibra que al amor responda;
que es una estatua inanimada..., pero...
¡es tan hermosa!
Tema:De una bella mujer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario